L’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic ...
L’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. A més, la fisioteràpia inclou l’execució de proves elèctriques i manuals per a determinar el valor de l’afectació i força muscular, proves per a determinar les capacitats funcionals, l’amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l’evolució.
Massoteràpia: aplicació de distintes modalitats de massatge, com el massatge terapèutic, el drenatge limfàtic manual terapèutic, el massatge transvers profund, crio-massatge, massatge esportiu, inducció i alliberament miofascial, tècniques manuals neuro-musculars, miotensives, massatge del teixit conjuntiu, massatge reflex, massatge del periosti, etc.
Kinesioteràpia, o Teràpia pel Moviment.
Fisioteràpia Manipulativa Articular.
Reeducació postural global i mètodes kinésicos manuals analítics i/o globals de valoració i tractament, potenciació, estirada i reequilibració de la funció múscul-esquelètica.
Mobilitzacions articulares, neuro-meníngees, fascials i viscerals.
Mètodes manuals de reeducació del to postural, sinergies i patrons neuro-motors patològics en el cas de la Fisioteràpia Neurològica.
Mètodes manuals de desobstrucció de la via aèria, reequilibració dels paràmetres ventilatoris i reeducació a l’esforç en el cas de la Fisioteràpia Respiratòria.
Gimnàstica miastènica hipopressiva i altres mètodes analítics i/o globals per a la reeducació de disfuncions pelvianes uro-ginecològica en l’àmbit de la Fisioteràpia Obstètrica.
Embenat funcional i Kinesio-Taping.
Fisioterapia amb l’esport
El creixent auge, popularització i desenvolupament de l’esport tant d’amateur com professional en les societats actuals, deriva en la necessitat i la demanda d’un professional sanitari especialista capacitat per a donar respostes de demostrada eficàcia als problemes i/o lesions que aquesta pràctica implica, sense que les seues solucions impliquen efectes secundaris, toxicitat, o complicacions de dopatge que perjudiquen l’esportista.
El fisioterapeuta de l’esport, que només utilitza agents físics innocus com a arsenal terapèutic, ha de conèixer exhaustivament l’anatomia, la fisiologia i la patomecànica de la lesió esportiva sobre la qual desenvoluparà, a partir del diagnòstic mèdic, un protocol correcte d’actuació terapèutica eficaç per a recuperar com més prompte millor a un pacient tan exigent com és l’esportista lesionat.
Entre les lesions més comunes de la pràctica esportiva, es troba la contractura muscular, sobrecàrregues, contusions, elongacions, distensions i ruptures de fibres; tendinopatia i altres patologies del tendó; esquinç i distensió de lligaments; recuperació postoperatòria, recuperació funcional i posada al punt per a l’activitat esportiva després d’intervencions quirúrgiques per lesions traumàtiques com a fractures, ruptura total del ventre muscular o plàsties de tendó i/o lligament.